Llorenç Comajoan Colomé és doctor en lingüística per Indiana University-Bloomington (Estats Units). És professor titular de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, al departament de Filologia i didàctica de la llengua i la literatura. És coordinador del Grup de recerca en educació, llenguatge i literatura (GRELL) i col·labora amb el Centre universitari de sociolingüística i comunicació de la Universitat de Barcelona. És coordinador per part de la UVic del Màster d'ensenyament de català com a primera i segona llengua. La seva recerca se centra en l'adquisició-aprenentatge de llengües i la sociolingüística educativa.
Cal sumar-hi que, enguany, és el guanyador de l'última edició de la Beca Horitzó Àsia. Ens atén al seu despatx de la facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVIC-UCC.

- Dr. Comajoan, com va saber de l'existència de la Beca Horitzó Àsia?
Ens va arribar a través de la universitat per comunicació interna dels professors. Em vaig assabentar que aquest any era oberta també als docents i això em va animar a participar-hi.

- Havia sentit a parlar de les edicions anteriors?
Si! Aquestes informacions ens arriben, i com que a mi m'interessa el tema del Japonès hi vaig parar atenció.

- I quin és el seu objectiu d'investigació?
Doncs el meu objectiu és estudiar l'estat actual dels estudis de llengua i cultura catalanes al Japó. Àsia és el continent del món, exceptuant Àfrica i Oceania, on hi ha menys presència de la llengua i cultura catalanes a les universitats. Sent així, vull investigar el motiu pel qual hi ha tants pocs d'aquests estudis a Àsia centrant l'estudi en les universitats que hi ha al Japó, doncs allà és on, ara com ara, n'hi ha més. En segon lloc hi tindríem a la Xina i als altres llocs la presència és pràcticament nul·la.
Val a dir que pensem en "pocs" llocs on estudiar català al Japó, però hem de tenir en compte que es tracta d'un país de 126 milions d'habitants i potser no ens hauria de sorprendre tant que sigui així.
Llavors es tracta de veure i fer una descripció dels estudis de llengua i cultura catalanes al Japó amb l'objectiu de fer-ne una descripció i alhora veure com se'n podria incrementar la presència als departaments de llengua de les universitats. És un país amb una dinàmica universitària molt competitiva, com a altres llocs, i serà interessant veure quants estudiants de català hi ha per poder fer algun tipus de diagnosi en el sentit de saber si son estudis minoritaris, quins objectius persegueixen i quin és el seu plantejament de cara al futur.
Per altra part, destacar que estarà bé provar de conèixer quines son les motivacions dels estudiants del Japó. Sovint els veiem en una distància considerable des d'un punt de vista cultural, i serà interessant esbrinar el motiu perla qual aquests estudiants que formen part de la globalització un bon dia decideixen estudiar català, que per moltes persones segueix sent una llengua petita, minoritzada i molt distant. Un tòpic és que ho estudien per dues raons que són el Barça i Gaudí. M'agradarà comprovar si és cert i si aquests punts son determinants o, realment, hi ha altres raons per les quals els Japonesos decideixen estudiar català.
També, relacionat amb el meu camp d'investigació, m'agradaria poder estudiar la manera com els aprenents de llengües adquireixen les normes i usos del passat, però ja serà en funció dels estudiants que trobi i la seva disponibilitat.

- Tenint en compte la importància de la relació entre docència i investigació per als docents, creu que allà al Japó la situació és semblant a la d'aquí?
Bé, doncs si, serà interessant veure quina és la relació entre el resultat de les recerques i el què es fa a l'aula. Si és cert que ara com ara, a Europa, hi ha unes dinàmiques molt concretes a l'hora d'ensenyar llengües a persones adultes, molt centrades en aspectes d'interacció en els quals la gramàtica no hi té un pes important. Sovint es diu que ens els països asiàtics el pes de la gramàtica és molt més alt... doncs bé, serà interessant veure si és així, o no. És a dir: la meva visita allà també servirà per saber quina és la tradició metodològica en l'ensenyament de llengua, en aquest cas centrada en el català.
Si bé he llegit informes i sé què es comenta, desconec la realitat exacte de l'ensenyament de llengües al Japó. Aquest serà un punt de interès afegit en el sentit de veure quina és la relació entre la metodologia des d'un punt de vista de recerca i el què es duu a terme a l'aula.

Entenent que oralment els nostres idiomes tenen semblances, però pel què fa a la gramàtica son ben diferents...
Si, però de fet això ens afecta més a nosaltres que a ells, ja que ells dominen els dos tipus d'escriptura a diferència de nosaltres. Però bé, a la llarga també pot ser interessant analitzar el perfil dels Japonesos que vénen a Catalunya i aprenen català o castellà.

- Vist des d'un altre punt de vista, fa uns mesos (al febrer) vàreu ser amb el GRELL (Grup de Recerca en Educacio, Llenguatge i Literatura) a Perpinyà fent un treball de camp a les aules. Hi ha gaire diferència en la metodologia d'ensenyament en l'àmbit europeu?

Bé, si, a nivell "macro" les directrius son similars, però com es plasmen a les aules pot variar molt dins una mateixa ciutat o, fins i tot, dins una mateixa escola. En aquest cas a Perpinyà, el nostre objectiu era un estudi de l'educació infantil i tenia molt a veure en els espais i com tenen a veure en tot l'aprenentatge.
Si bé són molts els aspectes què uneixen els mons de la didàctica, la pedagogia i el psicolingüísme, el que centra la meva atenció és la relació entre teoria i practica. Avui en dia tenim molts resultats teòrics, però en l'hora de portar-los a la pràctica o bé no es poden dur a terme per la seva complexitat, o quan els duem a la pràctica els desdibuixem i queden diluïts, o bé ho fem i el resultat no és l'esperat. Abans si que es creia que calia anar de la teoria a la pràctica, però avui en dia no és així. Hi ha un cicle recíproc entre teoria/pràctica i pràctica/teoria des de totes bandes.

Molt agraïts per la seva atenció, li desitgem molt bona estada al Japó, amb la voluntat de reprendre la conversa quan torni a terres catalanes.